Un passeig per l’estora de vellut vermellós de Prades

Caminar per les muntanyes de Prades em transmet una sensació molt agradable. M’encanta l’olor de la terra humida i trepitjar les fulles caigudes que vesteixen els camins. Vam fer una caminada llarga però agradable, amb poc desnivell.

Prades

Sortint del poble direcció l’ermita de l’Abellera, et trobes amb un planell amb diferents rutes, també pots demanar un planell a l’oficina de turisme. Trobaràs el camí Natural que dóna un tomb circular per les muntanyes de Prades o diferents camins més curtets per fer una agradable passejada. Nosaltres ens vam encaminar a una ruta que anava a l’ermita de l’Abellera, pujava al Tossal de la Baltasana i baixava de nou al poble. Al llarg del camí et pots desviar per veure diferents racons nosaltres ens van desviar per veure el pou de glaç, tot i que no està molt ben conservat val la pena desviar-se, està a tocar del camí. També ens vam desviar per veure la cova d’en Pere, un raconet que recomano ja que em va deixar sorpresa. Es tracta d’una cova adaptada per ser una casa, apartada de la societat però amb una tranquil·litat immesurable. Em pregunto com devia ser la vida d’en Pere.

Prades

Prades està replet de castanyers, que donen un toc diferent del paisatge. Si vas a la tardor és agradable trobar-te amb les fulles grogues dels arbres i les castanyes per terra embolcallades amb la seva protecció de punxes. En canvi, si vas a l’hivern, les castanyes ja no hi són! Queda la seva protecció de punxes escampada per terra, recordant-nos el que va protegir mesos enrere.

Anuncios

Passejar per un escenari o per un poble?

Avui sortim de Catalunya per anar a Colliure (França).

En arribar a Colliure vaig trobar una pastisseria  amb els famosos Macarrons, i no em vaig poder resistir a la temptació, vaig acabar comprant una caixeta. Tot degustant els fantàstics macarrons i gaudint de la seva explosió de sabors, em vaig endinsar al nucli del poble. Sembla que no en tenia prou amb els macarrons, vaig quedar bocabadada en trobar-me envoltada de casetes de colors alegres, una sensació de pau i felicitat es va apoderar de mi. És un poble molt pintoresc i bohemi, introduït al món de l’art, ja que hi havia moltes galeries i botigues de pintures, escultures… Vaig tenir la sensació de caminar per un escenari, en lloc de per un poble real.

Imagen

En aquest poble va morir Antonio Machado, exiliat del seu país com altres republicans, van triar Colliure per viure amb certa tranquilitat. Per això, en passejar per aquests carrers tan alegres, imaginava com els exiliats amagaven l’angoixa d’haver de deixar la seva terra, amb la sensació que transmetien les cases de colors, amb la sensació que vaig tenir jo en trobar-me al mig del poble. Estic segura que trobaven consol, em pregunto si van triar ells pintar les cases de colors per tal d’alegrar-se, o si van triar Colliure per aquesta característica que el fa tan especial.

2013-10-11 19.02.01

Una vegada ben vist tot el poble vaig fer cap a la platja. Una platgeta petita però molt acollidora, una finestra per on treure el cap.

Imagen

A grans alçades.

Tocant a terra i des de alçades més habituals escric aquesta entrada. Desprès d’una magnifica excursió per Aigüestortes la  qual hagués allargat encantada.

Una vegada et trobes al refugi de colomers a 2135 metres, et sents dins d’una gran muralla natural, creada per grans pics que s’enfilen agressivament en un to verdós, amb el petit pantà al mig(circ de Colomers). Una llàstima deixar aquest paratge però les alçades ens criden! I comencem a enfilar-nos direcció el tuc de ratera (2861m) tot passant pel port de ratera a uns 2400m.

IMAG2524

Un paisatge que no et deixarà indiferent, agradable a la vista amb les seves tonalitats verdoses tant de la vegetació com de les pedres. Replet de llacs i rierols per tot arreu, l’aigua no et mancarà i sempre t’acompanyarà. El que si s’ha de tenir amb compte és amb els regalets que deixen pel camí les vaques que pasturen pels prats. Un passeig que mai faràs sol ja que l’aigua i les vaques sempre estan presents.

IMG-20130830-WA0005

Racó medieval – Bagà

Al  Berguedà i amb molt bona posició dins del parc natural del Cadí-Moixeró està situat el medieval poble de Bagà. Tot just abans del túnel del Cadí, i als peus dels imponents Cadí i Moixeró podem trobar un fantàstic raconet medieval. Va ser construït al segle XIII pels Barons de Pinós, dels quals es conserva el Castell. D’aquests una llegenda en queda, la qual representen cada any el mes de juliol per donar el tret de sortida a les Festes de la Baronia de Pinós. La llegenda explica que Galceran de Pinós fora segrestrat pels sarraïns i alliberat per Sant Esteve màrtir. Pel seu rescat varen demanar a la Baronia de Pinós diners, vaques i 100 donzelles, els habitants de la vila ho van aconseguir. Però, no va fer falta prescindir dels diners, les vaques i les donzelles, ja que va ser alliberat abans del canvi.

El que fa diferent aquest poble dels altres, és l’ambient tranquil que s’hi respira. Es tracta d’un poble que transmet calma, tot i així té vida als seus carrers. Un passeig per Bagà et trasllada a l’època medieval gràcies als seus carrerons, l’acollidor Castell dels Pinós, l’església de Sant Esteve i la seva portalada gòtica, el pont sobre el pas del riu Bastareny  i sobretot, en especial per mi, la plaça! És un privilegi poder seure en aquella plaça una nit fresca d’estiu. Es indescriptible la sensació de serenor i frescor que es sent.

Imagen

He trepitjat aquest poble tres vegades i en dues he fet nit. Aconsellable 100% Cal Bastista, és molt net i et donen un servei molt familiar; immillorable, et sents com a casa. Té una piscina genial pels mesos d’estiu, molt gratificant un banyet amb vistes a la muntanya. Espero poder trepitjar el terra medieval de Bagà moltes més vegades.

 

Alta Garrotxa – Beget

La primera entrada dedicada a l’Alta Garrotxa! Una zona que em té totalment enamorada.

Es tracta d’una zona molt humida però a la vegada agradable pel gran ventall de verds que la vesteixen. No hi ha racó desagradable a la vista.

El destí d’aquesta visita va ser Beget. Però no sense passar abans per Oix, un poblet petit amagat entre la gran frondositat dels boscos de la zona. Un bon poblet per parar a fer un mos i remullar-se a l’aigua gelada del riu que hi passa. Ara sí ens en anem cap a Beget, una perla enclotada a les muntanyes de l’Alta Garrotxa, el destí i el protagonista d’aquesta entrada.

20130502_142119

Beget és un poble enclotat a les muntanyes de l’Alta Garrotxa, envoltat pels verds de la zona i visitat pe riu Llierca i el torrent dels trulls. Passejant pel poble penso en lo tranquil·la que tenia que ser la vida en aquest poble a l’època medieval, vivint de les terres i la ramaderia, amb les visites justes. L’allotjament va ser molt confortable, ja que era un regal, s’ho valia! Ens vam allotjar als apartaments de Can Feliça. Totalment recomanables.

20130503_154447

Per finalitzar vam fer una excursió tan costosa com gratificant. Vam pujar des de Beget al Comanegre on hi ha unes vistes genials! Sobretot si enganxes un dia clar. L’hostaler de l’Hostal el Forn (únic lloc al poble on pots comunicar-te amb el món, ja que no hi ha cobertura i és l’únic lloc amb wi-fi) ens va dir que en un dia molt clar pots gaudi de les vistes de Roses. La baixada a Beget la vam fer per un camí diferent i ben fet que vam fer. Vam descobrir un racó preciós. Quan pensàvem que estàvem gaudint al màxim de la garrotxa, en vam gaudir més encara. Ens va portar a Beget un camí amb una amplia tonalitats de verds i rierols que constantment es travessaven al nostre pas. Vaig tenir la sensació de ser un follet caminant sobre la molsa. Per finalitzar una remullada de peus a l’aigua gelada d’un dels rius de Beget. Ho van agrair!!!

20130503_145623

Fins aviat Beget!