Passejar per un escenari o per un poble?

Avui sortim de Catalunya per anar a Colliure (França).

En arribar a Colliure vaig trobar una pastisseria  amb els famosos Macarrons, i no em vaig poder resistir a la temptació, vaig acabar comprant una caixeta. Tot degustant els fantàstics macarrons i gaudint de la seva explosió de sabors, em vaig endinsar al nucli del poble. Sembla que no en tenia prou amb els macarrons, vaig quedar bocabadada en trobar-me envoltada de casetes de colors alegres, una sensació de pau i felicitat es va apoderar de mi. És un poble molt pintoresc i bohemi, introduït al món de l’art, ja que hi havia moltes galeries i botigues de pintures, escultures… Vaig tenir la sensació de caminar per un escenari, en lloc de per un poble real.

Imagen

En aquest poble va morir Antonio Machado, exiliat del seu país com altres republicans, van triar Colliure per viure amb certa tranquilitat. Per això, en passejar per aquests carrers tan alegres, imaginava com els exiliats amagaven l’angoixa d’haver de deixar la seva terra, amb la sensació que transmetien les cases de colors, amb la sensació que vaig tenir jo en trobar-me al mig del poble. Estic segura que trobaven consol, em pregunto si van triar ells pintar les cases de colors per tal d’alegrar-se, o si van triar Colliure per aquesta característica que el fa tan especial.

2013-10-11 19.02.01

Una vegada ben vist tot el poble vaig fer cap a la platja. Una platgeta petita però molt acollidora, una finestra per on treure el cap.

Imagen