Caminar per les muntanyes de Prades em transmet una sensació molt agradable. M’encanta l’olor de la terra humida i trepitjar les fulles caigudes que vesteixen els camins. Vam fer una caminada llarga però agradable, amb poc desnivell.
Sortint del poble direcció l’ermita de l’Abellera, et trobes amb un planell amb diferents rutes, també pots demanar un planell a l’oficina de turisme. Trobaràs el camí Natural que dóna un tomb circular per les muntanyes de Prades o diferents camins més curtets per fer una agradable passejada. Nosaltres ens vam encaminar a una ruta que anava a l’ermita de l’Abellera, pujava al Tossal de la Baltasana i baixava de nou al poble. Al llarg del camí et pots desviar per veure diferents racons nosaltres ens van desviar per veure el pou de glaç, tot i que no està molt ben conservat val la pena desviar-se, està a tocar del camí. També ens vam desviar per veure la cova d’en Pere, un raconet que recomano ja que em va deixar sorpresa. Es tracta d’una cova adaptada per ser una casa, apartada de la societat però amb una tranquil·litat immesurable. Em pregunto com devia ser la vida d’en Pere.
Prades està replet de castanyers, que donen un toc diferent del paisatge. Si vas a la tardor és agradable trobar-te amb les fulles grogues dels arbres i les castanyes per terra embolcallades amb la seva protecció de punxes. En canvi, si vas a l’hivern, les castanyes ja no hi són! Queda la seva protecció de punxes escampada per terra, recordant-nos el que va protegir mesos enrere.
voltaivoltacat.wordpress.com 